OBRES
Entre les seues obres escrites en llengua vulgar, destaca l’enciclopèdia “Lo Crestià” (1379-1392) que pretenia estimular el cristianisme i l’estudi de la teología entre els laics. Deuria de tindre tretze volums, encara que només es coneixen el primer, el segon, el tercer i el dotzé. Possiblement utilitza part del material que ja té recollit per escriure el “Llibre de les dones” (1396) , un regiment de vida ideal per a les dones que exposa els punts fonamentals de la fe, la moral i l’ètica cristianes. També inclou diversos capítols d’aquesta obra en el llibre “Scala Dei” o “Tractat de contemplació”, dedicat a la reina Maria de Luna.
La seua obra més difosa és el “Llibre dels àngels” (1392). Va ser escrita per posar al dia el culte als àngels i entendre’n la devoció. Va ser traduit al castellà, al francés, al llatí i al flamenc. Eiximenis va continuar amb la crítica als vicis i va difondre els principis de la moral i de l’ètica cristianes. Per altra banda, la “Vita Christi” (escrita abans del 1403) és una biografia de Crist que inicialment havia de ser en llatí i que finalment és va redactar en català.
En les obres llatines, dirigides a un públic universitari o eclesiàstic, cal destacar el “Pastorale” (1398), el “Psalterium alias laudatorium” (1404-1408) i algunes altres obres perdudes o d’atribució dubtosa.
L’extensa obra d’Eiximenis té com a objectiu fonamental l’educació religiosa i civil dels laics. En la literatura catalana, destaca la qualitat de la seua prosa, la narració d’exemples i d’escenes costumistes, i la recreació del llenguatge popular. Totes les seues obres son llegides tant per les classes urbanes com pels reis. Les seues obres servixen per a entendre la societat, la cultura i la literatura catalanes dels segles XIV-XV.
El “Llibre de les dones” el va escriure al voltant de l’any 1396. El llibre consta de 396 capítols, dividits en cinc parts, després d’una introducció general. En aquest llibre es descriu la vida de la dona en el segle XIV, tal com era i tal com l’autor creía que devia de ser. En els capítols inicials, pretenen ser un manual d’instruccions de dones, en el qual s’exposaven les directius bàsiques de l’educació femenina. La part final, dedicada a les monges, és una petita recopilació de teología. D’aquest llibre se’n feren moltes traduccions al castellà, i fins i tot s’utilitzà per a l’educació de les quatre filles dels Reis Catòlics. El text resulta molt més polèmic hui dia que en l’época que va escriure’l.
“Scala Dei” es va terminar de escriure el 1404 i es va escriure a València. El llibre va ser regalat per Eiximenis a la reina de la Corona d’Aragó, Maria de Luna, amb motius de la coronació del seu marit, Martí I l’Humà com a rei de la Corona d’Aragó.Està compost amb parts del “Llibre de les Dones”, algunes parts están copiades literalment i altres están resumides. També conté alguns capítols nous sobre l’oració.
El “Llibre dels Àngels” es va escriure en 1392 durant la seua estada en la ciutat de València.El llibre està dedicat a un noble valencià. És una obra escrita per posar al dia el culte als àngels, estendre’n la devoció i difondre els principis de la moral i de l’ètica cristianes. Aquesta és l’obra més difosa, llegida, traduïda i la que més vegades s’imprimix de totes les obres d’Eiximenis.
“Pastorale”
“Psalterium alias laudatorium” es va escriure entre 1404 i 1408. És una bella col·lecció d’oracions en llatí. Les primeres d’aquestes oracions se les va dedicar al bisbe de Tarassona (Aragó) i la col·lecció final se la va dedicar al papa aragonés d’Avinyó Benet XIII. La col·lecció final consta de 344 oracions dividides en tres cicles oracionals. Al segle XV es tradueix al català.
“Vita Christi”