BIOGRAFIA

Francesc Eiximenis va nàixer a Girona entre els anys 1327 i 1332.  Quan era molt jove, entrà en l'orde franciscà. La seua formació començà en les escoles de l'orde franciscà a Catalunya. Després anà a les universitats més importants d'Europa: la Universitat d’Oxford i la Universitat de París, però li va influir en especial la d’Oxford. Eiximenis va aconseguir el títol de Doctor en Teologia a la Universitat de Tolosa el 1374 amb el suport financer del rei d’Aragó, Pere el Ceremoniós. Durant els seus anys d’aprenentatge va dur a terme diversos viatges per Europa com a pelegrí.

 Quan tornà Eiximenis a Catalunya, va ser reconegut com un intel·lectual i va rebre un notable prestigi. Per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, es va dedicar a l’ensenyament, a la predicació i a efectuar diverses gestions polítiques. És aleshores quan va començar una gran activitat com a escriptor, tant pel que va fer a les obres escrites en llatí com en català.

La major part de les seues obres van ser escrites en València, on ell va permaneixer desde 1382 fins a 1408. Mentres va viure a València va ser predicador, conceller dels reis i, conceller i assessor de l’Ajuntament. En 1408, el Papa resident a Avinyó li va entregar a Eiximenis el títol honorífic de patriarca de Jerusalem.

En 1391 Eiximenis va organitzar una espècie d’exèrcit de pregàries en alguns monestirs i convents al voltant de València perquè va ser un any molt difícil per a la ciutat i regne de València, ja que va haver molts problemas socials.

En 1397 i 1398 prengué part en la preparació de dues croades valenciano-mallorquines contra la piratería dels musulmans del Nord d’Àfrica.

En 1399 Eiximenis va ser president d’una comissió que pretenia la unificació de totes les escoles de València, però el Consell ho rebutjà. Entre 1404 i 1408, Eiximenis es va dedicar a la fundació i dotació del convent franciscà de Sant Esperit.

Eiximenis va morir a Perpinyà segurament el 23 d’abril de 1409.